Un pam de nas

València amb Gaza

2009-01-28T13:45:00.005+01:00

Sedajazz informa:
El proper diumenge 1 de febrer es farà un Marató de Música i Art a la ciutat de València per tal de recollir fons d'ajuda per a Palestina. Tindrà lloc a l'Institut Lluís Vives, de 12 a 19:00 hores.

També es presentarà una plataforma d'intel·lectuals i artistes que exigeix a la Comunitat Internacional un treball seriós que permeta una pau duradora a Palestina. Els diners recaptats s'enviaran a una ONG que està reconstruint les cases destruïdes a Gaza.

Actuaran els següents grups i artistes: Sedajazz; Toni Belenguer Quintet; Perico Sambeat; Intocables Big Band; David Pérez; DJ Javi Romero; Mawali; José Estela; Jerez Texas; Kuami; Òscar Briz; Carles Cano; Gurrea Magic; Enric Casassús i Ricard Oliver; Sva-ters; Soul Atac; Krama; Miquel Gil; etc.

Feixisme a Mislata

2009-01-09T18:46:00.003+01:00

Nota de premsa del grup Compromís de Mislata
9 de gener de 2009
Compromís pel País Valencià ha denunciat hui davant la policia l’escrit anònim amb amenaces de mort i reivindicacions feixistes que ha rebut Santiago Rosado membre de la coalició a Mislata.

Els autors de l’escrit incorporen en l’amenaça una fotografia d’una manifestació a Mislata en la qual apareix l’amenaçat i el següent text: “Te estamos vigilando, cierra la boca, déjalo todo como está, conseguirás que tus amigos te tengan que llorar, la próxima en el cementerio. Por una España limpia y digna. Arriba España. 55”.

Segons ha declarat Rosado “les amenaces dels grups d’extrema dreta als partits o entitats d’esquerres a Mislata són constants i jo mateix he arribat a sofrir agressions físiques en alguna ocasió per part d’estos individus, fets que també van ser denunciats”.

“El més greu de tot açò –ha afegit Rosado- és la sensació d’impunitat que tenen estes actuacions i amenaces feixistes. Hem de recordar les cíniques declaracions de l’alcalde de Mislata Manuel Corredera qui digué que a la nostra població ni està organitzada ni existeix l’extrema dreta, quan qualsevol persona pot comprovar les nombroses pintades de caire feixista que embruten els nostres carrers, cosa que dona constància de l’activitat d’estos grups”.

El 2009 comença amb mala cara

2009-01-07T13:38:00.002+01:00

La premsa avui...
Israel bombardea dos escuelas palestinas y deja al menos 40 muertos y decenas de heridos
Franja de Gaza.- Dos ataques de Israel a escuelas regentadas por la ONU en la Franja de Gaza han dejado al menos 43 muertos en plena "Operación Plomo", en la que el número de muertos palestinos se acerca a los 600, según fuentes médicas.
En el último ataque contra un centro educativo de la ONU en menos de 24 horas, dos proyectiles de un tanque israelí han explotado en el exterior de la escuela, según los primeros datos, lo que ha lanzado restos de metralla al interior del edificio, donde también se encontraban cientos de palestinos refugiados que se habían refugiado en la escuela escapando del combate entre
soldados israelíes y militantes de Hamas.

Este nuevo ataque se ha cobrado la vida de al menos 40 personas, además de dejar decenas de heridos. Según fuentes médicas en Gaza, muchos de los fallecidos en este nuevo ataque indiscriminado de Israel son residentes de los campamentos de refugiados de Jabalya, en el norte de la Franja.

El primer bombardeo contra una escuela se produjo contra el centro de Asma, en el campo de refugiados de Chati, cerca de la ciudad de Gaza. En esta escuela regentada por la UNRWA, la agencia de Naciones Unidas para los refugiados palestinos, han muertos tres personas, según ha confirmado Adnane Abu Hasna, portavoz del organismo.

Alrededor de 450 personas estaban refugiadas en este complejo escolar, donde se refugiaban de los combates y bombardeos en zonas cercanos de la Franja. Los fallecidos, según la portavoz, eran tres civiles varones de la misma familia de 24, 25 y 29 años.

"La escuela de Asma estaba claramente identificada como edificio de Naciones Unidas", precisó la portavoz, que señaló que su ubicación exacta, al igual que las de todas las instalaciones de la ONU en Gaza, había sido facilitada con anterioridad al Ejército israelí.

El portavoz de la UNRWA, Christopher Gunnes, ha calificado el hecho de "una clara violación humanitaria y de la legislación internacional", que prohíbe disparar contra escuelas, hospitales e instalaciones humanitarias.

Retalls de premsa (II)

2008-11-18T13:58:00.004+01:00

Diari Público - Diumenge, 16 de novembre de 2008
El periodista Jesús Miguel Marcos entrevista el cantant basc Fermin Muguruza, qui acaba d'editar l'àlbum Asthmatic Lion Sound Systema.

Pregunta: "En 'Dispara al cantante' cita a Goebbels ("Cada vez que escuches la palabra cultura, saca la pistola"). ¿Por qué?"
Resposta: "Porque esas palabras siguen vigentes. En la época más rancia del Partido Popular era así. Cada vez que oían la palabra cultura se echaban la mano a la pistola. Y disparaban, no era sólo amagar. Que se lo digan a Julio Medem, que como él mismo dijo tuvo que soportar una "lluvia de cuchillos". O en momentos ya desquiciados, contra Sardá o Almodóvar. En la Comunidad de Madrid y en la Comunidad Valenciana hay gente que sigue el manual de Goebbels a rajatabla. Y a mí siguen disparándome para que no pueda actuar."

Aquest és el segon single del disc...

Retalls de premsa (I)

2008-11-12T11:59:00.005+01:00

Revista Ruta 66 - Número 254 - Novembre de 2008 - 4,50 euros
Héctor G. Barnes entrevista la banda nord-americana Lambchop.

Pregunta: "Llamasteis un álbum Nixon porque recogía la música que se hizo durante su presidencia. Supongamos que dentro de treinta años grabáis un disco llamado Bush Jr., ¿cómo sonaría?"
Resposta: "Digamos que tendría que ser un vinilo. La cara A empezaría con una canción y el sonido iría apagándose cada vez más hasta que al final de la cara no hubiese absolutamente nada. Entonces, le darías la vuelta y te encontrarías que en la cara B tampoco no hay nada de nada. Cuando pinchases el disco con la aguja, esta se deslizaría rápidamente hasta el final, rayando el álbum.

I, ara, el vídeo de rigor...

Va passar a Basilea...

2008-10-22T10:23:00.000+02:00

Aquesta nit, el F.C. Barcelona juga la tercera jornada de la Champions League. Malgrat un inici de temporada inquietant, quan els resultats no van acompanyar el bon joc de l’equip, sembla que Guardiola ja ha trobat la manera de fer funcionar la màquina. Ho demostren les 5 victòries en les últimes 5 jornades de lliga, amb golejades al Sporting de Gijón i al Atlético de Madrid, i els 6 punts en la lligueta de la Copa d’Europa.

A més, aquesta nit, el F.C. Barcelona torna a Basilea, un dels escenaris més importants en la història blaugrana. El 16 de maig de 1979, l’estadi St. Jakob va acollir la final de la desapareguda Recopa. El Barça es va enfrontar al Fortuna de Düsseldorf. Rifé va alinear Artola, De la Cruz, Neeskens, Zuviría, Costas, Migueli, Rexach, Sánchez, Krankl, Asensi i Carrasco (en l’ordre de la foto). L’equip va aconseguir el triomf, 4-3, i, d’aquesta manera, es va guanyar el primer títol europeu en la història del F.C. Barcelona.

Fa unes setmanes, el programa Fiebre Maldini de Canal+ ho va explicar així...

Photoshop Palin

2008-10-21T13:15:00.005+02:00

Quantes hores perdudes jugant al "¿Quién es quién?"

George W. Bush vs. John Lennon

2008-10-16T17:10:00.005+02:00

Vist a El Intermedio, el programa de El Gran Wyoming a La Sexta, el dimarts 14 d'octubre...

Per cert, us recomane el documental "The U.S. vs. John Lennon". Els hippies no em cauen massa bé, però la història de persecució política que s'explica es digna d'una pel·lícula d'espies de la Guerra Freda. Aquí teniu un resum, de 10 minuts, amb subtítols en castellà.

Lennon cantant a un gall d'indi...

I, recordeu, "LA CULPA DE TODO LA TIENE YOKO ONO" (Def Con Dos dixit).

D'un temps, d'un silenci

2008-10-10T10:35:00.005+02:00

Ahir, 9 d’octubre, es van produir alguns fets que recorden la coneguda Batalla de València...

Fotos...

Vídeo...

Canal 9 va fer, com sempre, mutis por el foro. Així que, també com sempre, hem de recórrer a TV3... aquí.

Per tal d'entendre l'evolució política del País Valencià en les últimes dècades, recomane llegir el llibre d’Alfons Cucó “Roig i blau” editat per Tàndem i veure el documental “Del roig al blau. La transició valenciana” enregistrat en el Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València. Des d’aquí, podeu veure la primera part (en són dotze), d’aquesta pel·lícula...

El retorn més esperat... el retorn de La Cava

2008-10-06T14:16:00.003+02:00

Amb l'arribada de la tardor, la Ràdio Municipal de Manises enceta una nova temporada. D'aquesta manera, La Cava, l'espai dedicat a la música negra que presenta un servidor, torna a la programació de la 105.7FM. Atenció... tenim nou horari: cada dilluns, a partir de les 20 i fins a les 21hs.

Pitjeu aquí per tal de veure el bloc del programa.

I, per tal de celebrar-ho, un vídeo... "Sweet Soul Music"

Apunts culturals...

2008-10-04T16:45:00.002+02:00

No sé els motius, però no estic suficientment inspirat per tal d'escriure continguts propis. Així que us deixe dos propostes culturals.

En primer lloc, la presentació del pròxim disc de Fermin Muguruza (Kortatu, Negu Gorriak). Es publicarà el 31 d'octubre i es titularà Asthmatic Lion Sound Systema. Aquesta cançó s'anomena “Balazalak” i aquí teniu el vídeo:

D'altra banda, aquest migdia he vist al Telenotícies Migdia de TV3 un reportatge sobre el llibre “El dorado” de Robert Juan-Cantavella. Aquest escriptor ha mesclat en una mateixa trama el complex turístic Marina d'Or (Ciudad de vacaciones) d'Orpesa, la visita del Papa a la ciutat de València, el model urbanístic del País Valencià i la SGAE. El programa El Ojo Crítico de Radio Nacional de España li feia aquesta entrevista a principis del passat mes de setembre:

Com es natural, al llibre no podia faltar Luis Aguilé...

Sense remei...

2008-09-29T21:55:00.003+02:00

Avui he gravat alguns dels informatius de televisió. M'han colpit d’espant unes imatges emeses per Cuatro, enregistrades per un vídeo aficionat de l’Espanyol que estava a la zona on van caure les bengales i, també, per les càmeres de seguretat de l’estadi de Montjuïc. He decidit editar la gravació i pujar-la al YouTube. Els comentaris que ha deixat la gent són indignants: “PUTA BARÇA” i “Periko recuerda que eres una mierda!”. A sobre, un tipet anomenat Spenzolino, m'envia un missatge privat que diu: "Viva il calcio, viva gli ULTRAS!!!". Supose que les persones sense trellat no se n’adonen que dissabte passat es podria haver produït la mort d’aficionats que, simplement, havien decidit anar a veure un partit de futbol. Quin fàstic!

Amb el culé a l’aire

2008-09-29T14:07:00.002+02:00

Malgrat ser seguidor, i soci, del F.C. Barcelona, la victòria de l’equip a Montjuïc dissabte passat m’importa “un bledo”. L’aficionat culer desitja amb deler guanyar títols, però, quan les coses no rutllen, es pot arribar a justificar la temporada si es produeixen victòries davant el Reial Madrid i l’Espanyol. S’ha de tenir en compte que, des de l’òptica blaugrana, ambdós equips vénen a ser el mateix.

Dissabte passat, aficionats del Barça, protegits per la massa, l’anonimat, i la marca Boixos Nois, van aconseguir que el futbol, el derbi, esdevingués una banalitat. Quan passaven 20 minuts de la segona part, uns desgraciats van començar a llençar bengales sobre la tribuna principal de l’estadi de l’Espanyol, amb un risc evident per a la seguretat de les persones. Alguns espectadors van voler fer justícia i botaren a la pista d’atletisme que envolta el camp. Com a conseqüència, es va aturar el partit durant 10 minuts.

L’equip blanc-i-blau té motius per tal d’estar amb la mosca darrere l’orella. Fa 17 anys, el seguidor perico François Rouquier va morir després de ser agredit per cinc membres dels Boixos Nois. A més, en 1992, un xiquet de 13 anys, va morir a les grades de l’antic Sarrià quan una bengala va impactar en el seu cos.

Al voltant del Barça es mouen persones indesitjables. Mai podré oblidar les agressions que un grup de brètols barcelonistes van provocar l’any passat al Camp Nou després del partit d’anada de la semifinal de Copa del Rei amb el València. Una desena d’aficionats culers, amb un sentiment de superioritat injustificat, van començar a cridar: “Valencianos, yonquis y gitanos”. Fou, clarament, una maniobra de provocació. Al final, Jaume Part, president de les penyes del València C.F. i els seus acompanyants, es van veure obligats a demanar protecció per tal de protegir-se de les bufetades que queien a tort i a dret.

També es cert que no es pot culpar al Barça com a entitat. Si el president Laporta ha fet quelcom correctament en l’àmbit social és impedir que els Boixos Nois accedisquen al Camp Nou. Cal recordar que, anys enrere, dirigents com Núñez i Gaspart reservaven habitacions de l’estadi per tal que els aficionats radicals guardaren banderes, pancartes i altres materials. En aquest cas, el F.C. Barcelona no ha tardat en condemnar els fets.

D’altra banda, l’actitud dels dirigents de l’Espanyol em sembla ridícula. Ells són els responsables de la venda de les entrades, dels controls de seguretat i de tot allò què passa a l’estadi. Hauran d’assumir les seues responsabilitats, com també ho hauran de fer els desgraciats que van llençar les bengales i que, per sort, ja estan detinguts. Més vergonyós encara és escoltar al president perico, Sánchez Llibre, dient que l’arbitratge havia estat un “robo”. Serà perquè no havia vist la repetició del gol de Coro i la colzada de Luis García a Valdés...

Un altre tema és el tractament d’alguns mitjans de comunicació, Canal 9 inclòs, criminalitzant els jugadors del Barça per celebrar els gols amb l’afició de l’equip. És cert que en aquella zona estaven els Boixos, però també els familiars de la plantilla i altres socis del club. És a dir, aquella zona havia estat habilitada per l’Espanyol per tal d’acollir la culerada. Espere que la premsa utilitze el mateix temps i espai per tal de denunciar la presència de penyes com Ultras Sur i Yomus (autors d’aquella impresentable pancarta “Guillem, jódete” després de l’assassinat de Guillem Agulló i que l’any passat van viatjar a Pamplona amb un arsenal a l’autobús). A més, sempre amb la permissivitat, per no dir col·laboració, dels clubs respectius.

En definitiva, anar al futbol cada dia és més perillós... I, com es preguntava Joaquim Maria Puyal durant la retransmissió de Catalunya Ràdio, què està passant en aquest país quan hi ha gent que va al camp amb bengales o amb 40 bats de beisbol, com van fer alguns seguidors del Sevilla al Manzanares?

ZP On Tour

2008-09-26T11:25:00.004+02:00

Per si algú no ho entén, “Lemon” és una cançó de U2.
La broma té drets d’autor. El seu origen és aquest “Celebrities (¡Ay va qué chorrazo!) del programa Muchachada Nui.

Exportem la música valenciana

2008-09-25T17:36:00.008+02:00

Per fi! Canal 9, televisió que havia de servir per tal de promocionar el valencià i la producció audiovisual de la terra, ha aconseguit exportar un producte autòcton: Noelia Zanón! Recorde aquelles vesprades de la dècada dels noranta, quan la grandiosa actriu i model madrilenya Mar Flores presentava l’espai “La música és la pista” (per als més joves, la mecànica del concurs era la mateixa que la de “El Picú” de Maria Abradelo).

Aquell programa va tenir força èxit, tenint en compte quina és l’audiència del canal autonòmic valencià, però Noelia, després de més de 4 anys cantant per a les “ties maries” -una figura típicament valenciana que mereix una tesi doctoral- va decidir buscar nous horitzons. Un temps després em vaig sorprendre veient-la en un vídeo musical, en pla Mónica Naranjo, amb un escenari de luxe: el Venial (coneguda discoteca d'ambient de la ciutat de València).

Però, després d’editar onze discos, Noelia ha aconseguit una oportunitat d’or: ha estat escollida pel Partit Demòcrata per tal de conquerir l’electorat llatí i donar suport a la campanya presidencial de Barack Obama. Així, la cantant actuarà als Estats Units d’Amèrica durant tot el mes d’octubre i part del mes de novembre. A més, ha escrit un himne que, de segur, portarà Obama a la Casa Blanca: “Vota por Obama, hoy”. El podeu escoltar aquí. No podeu deixar passar estrofes com "Obama a ti te entrega el corazón / Escúchale, será tu amigo".

Ja veurem si Francesc Camps considera aquest fet com un nou èxit de la projecció de la Comunitat Valenciana (sic) arreu del món. Això sí, supose que l’Honorable President de la Generalitat hauria preferit que Noelia Zanón fes campanya per McCain i la retrògrada Palin.

Com deia un altre valencià il·lustre... Noelia, Noelia, Noelia...

La Mare Superiora a València (i no parle de García-Gasco)

2008-09-24T18:18:00.004+02:00

Demà, dijous 25 de setembre, la rockera Sala Durango de Meliana acollirà l’actuació dels nord-americans The Mother Superior. Jim Wilson (veu i guitarra), Marcus Blake (baix) i Matt Tecu (bateria) són músics experimentats... van editar el primer disc, Right in a Row, l’any 1993. A més, han treballat amb intèrprets com Alice Cooper, Daniel Lanois, George Clinton, Iggy Pop o Queens of the Stone Age i, entre 1999 i el 2002, es van reencarnar en la Rollins Band del gegant Henry Rollins.

Rock’n’Roll, blues, soul, country... Una gran cita en la qual La Mare Superiora presentarà el seu darrer disc, el desè, anomenat Grande. Estaran acompanyats per una altra banda adoradora dels riffs de guitarra sòlids i contundents, els valencians Kibah. El preu, entre 15 i 18 euros. ¡Esos cuernos!

Vols sopar amb Camps?

2008-09-22T12:28:00.003+02:00

Creatius del món... atenció! La secció sindical de la UGT en Ràdio Televisió Valenciana convoca un concurs que pot canviar la vostra vida.

La secció sindical de la UGT-RTVV, inspirada i animada per la peculiar iniciativa d’Esteban González Pons, convoca el concurs “Vols sopar amb Camps”? Els participants en el concurs hauran d’enviar vídeos d’una durada màxima de 60 segons a la direcció d’email ssrtvv@fes.ugt.org .
El contingut dels vídeos que es presenten al concurs és lliure, tot i que la temàtica haurà de ser referida als continguts de Canal 9 en relació amb els principis constitucionals de pluralitat i llibertat d’expressió i en relació amb l’obligació de promoure la llengua pròpia dels valencians.
La secció sindical de la UGT-RTVV gestionarà la celebració d’un sopar del guanyador amb el president de la Generalitat, Francisco Camps, per tal que puguen contrastar idees sobre els conceptes de pluralitat, veracitat, rellevància, llibertat d’expressió, etc.
Els millors vídeos seran publicats en la pàgina de la UGT-RTVV a Youtube.
El vídeo guanyador serà enviat a Mariano Rajoy, per tal que el puga gaudir en companyia del seu
convidat al sopar de la crisi.
Alhora, la secció sindical, que valora molt positivament els esforços per divertir els ciutadans mitjançant aquesta nova fórmula d’espectacle, gestionarà la realització d’un “Gran hermano” especial al qual hi participarien els autors dels millors vídeos dels concursos “Vols sopar amb Camps?” i “¿Quieres cenar con Rajoy?”.

Fa uns mesos, UGT va denunciar "el treball intens de destrucció" del valencià en el programa Crash.

Levanto acta

2008-09-16T21:47:00.002+02:00

20:39 - SMS 1 – J. A.: “Participa y gana! Envía tus 5 favoritos para ganar la Champions por orden de más a menos”.

20:50 - SMS 2 – R. (un servidor): “Ahí van: Chelsea, Inter, Manchester, Barça y Madrid”

20:54 - SMS 3 - C.: “Yo digo que... Inter, Manchester, Liverpool, Chelsea y... ZENIT”

20:54 – SMS 4 – J. A.: “Los míos: Manchester, Inter, Chelsea, Madrid, Villarreal”.

21:03 – SMS 5 – R. : “Solo quiero deciros que el tiempo os juzgará por la poca confianza que demostráis en mi equipo (el Barça). Ejem, a ver si os va a eliminar el Marítimo...”

I, després, es va fer el silenci.

S’admeten més apostes.

La solució: el 27 de maig al Stadio Olimpico de Roma. Quina emoció!

L’home llop contemporani... o el calb de la loteria

2008-09-15T21:04:00.007+02:00

Feia temps que tenia pendent un comentari sobre el concert de Tom Waits a Barcelona. Fou durant el passat mes de juliol quan el cantant californià es va presentar per primera vegada a l’Estat. Ho va fer a les ciutats de Donostia (dia 12) i Barcelona (14 i 15). La gira, que va començar al mes de juny als Estats Units, ha estat un gran èxit de públic i crítica... i no m’estranya. De tota manera, a mi em sembla que el músic va aprofitar les vacances escolars dels seus fills, que participaven en algunes cançons de l’espectacle, per tal de visitar en família ciutats europees com Milà, Praga o París. Així i tot, dos mesos després del concert, continue pensant que aquell fou un dels millors espectacles que he vist.

I parle d’espectacle perquè veure a Tom Waits a l’escenari no és, simplement, una experiència musical. La seua faceta d’actor, en pel·lícules com “Vidas cruzadas” de Robert Altman o “Coffee and Cigarettes” de Jim Jarmusch, afegeix una altra vessant a les seues interpretacions. L’Auditori del Fòrum, un lloc “superchic” ple de gent “ultraguay” (com Bunbury o jo mateix), es va transformar durant dues hores en una taberna portuària polsosa i plena de personatges maltractats per la vida.

La setmana passada, El Ambigú de Radio 3 va dedicar un especial a “l’home llop contemporani”, en paraules del presentador Diego A. Manrique. Durant dos dies, es va emetre la gravació del concert que Tom Waits va oferir a Atlanta el 5 de juliol de 2008. Hi podeu accedir mitjançant la secció de podcasting del programa pitjant aquí. És molt més barat que pagar els 120 euros de l’entrada, però sols podreu gaudir de la part musical... és a dir, del 50% de l’espectacle.

Bla, bla, bla...

2008-09-11T19:56:00.009+02:00

La setmana passada, el Gobierno de España (s’ha de llegir vocalitzant bé totes les lletres i emplenant-se la boca, amb un to segur i contundent) presentava el comitè d’experts que ha d’estudiar l’elaboració de la nova llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Representants de diversos ministeris, professors d’universitat, juristes i experts en ginecologia formen part d’aquest organisme. Curiosament, hi falten els metges de les clíniques on es practiquen la majoria d’avortaments. En fi, misteris de la política... (algú trobarà a faltar als cures, què hi farem!).

Bibiana Aído, ministra d’igualtat (màxim òrgan de màrqueting polític de Zapatero), presentava les línies bàsiques del projecte de llei. Analitzem la intervenció:

“Una ley nueva que será la mejor posible”

[D’acord, s’ha de fer una nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs per tal d’adequar-se als nous temps i evitar els problemes actuals. Per sort, els nostres governants faran la millor llei possible... sempre podria ser pitjor].

“Una ley que garantice los derechos fundamentales y la seguridad jurídica de las mujeres y de los profesionales que las atienden”

[Fes-te fotre! Des de quan els polítics fan lleis que respecten els drets fonamentals i la seguretat jurídica dels ciutadans? Dir això és afirmar que, actualment, vivim en un Estat sense llei. Per cert, després de l’incident de la ministra amb “miembros y miembras”, ara ja utilitza el masculí universal: “los profesionales”. Algú li haurà pegat un toc!]

“Una ley que garantice la equidad territorial, para que no existan diferencias entre unas Comunidades Autónomas y otras”.

[Ja sabeu... catalans, bascos, andalusos... s’ha acabat allò de fer el que us vinga de gust. L’Estat central ordena i mana. Sembla que la ministra oblida que el Tribunal Constitucional té mecanismes per tal d’evitar desajustos territorials].

“Una ley que incorpore lo mejor de la legislación existente en el mundo en esta materia”.

[Visca la política comparada! Ara, a imitar altres països. Però, tranquils, de nou tenim sort... els polítics copiaran “lo mejor”. Esperem que ningú pense que la doctrina catòlica, o la llei islàmica, són els millors ordenaments per tal de regular l’avortament].

Unes últimes reflexions. Per què aquest organisme fou presentat per la ministra d’igualtat? La interrupció voluntària de l’embaràs no és una qüestió mèdica? Potser pensen que el ministre de sanitat, el valencià Bernat Sòria, no es tan atractiu com Bibiana Aído? Visca la igualtat!

Si tingués un diari, com en Ciudadano Kane, l’anomenaria “Tiempo de charlatanes”.

Rock'N'Roll Mandoble

2008-09-09T17:33:00.003+02:00

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el festival de ROCK més important de l’Estat. Intèrprets com The Lemonheads, Ray Davies, Danko Jones, Dinosaur Jr i The Jon Spencer Blues Explosion van visitar la ciutat basca de Vitoria-Gasteiz en una nova edició de l’Azkena Rock Festival. També hi van actuar Sex Pistols, banda que ja havia participat en el Summercase. Diuen les cròniques que els membres de la banda han après a tocar, però el que no ha canviat és el caràcter de John Lydon, més conegut com Johnny Rotten. Al mes de juliol, el cantant va protagonitzar una baralla amb Kele Okereke, vocalista de Bloc Party, en el backstage del Parc del Fòrum barcelonès. El dissabte passat, el britànic va rebre l’impacte d’un mòbil al rostre. Rotten va aturar el concert i va començar a insultar l’agressor. Sembla que alguns no suporten els crits de “Viva España” que llança el grup quan surt a l’escenari... molt menys si eres punk i vius a Euskadi!

Una hòstia més contundent es va emportar Noel Gallagher, guitarrista de la banda britànica Oasis. El diumenge passat, durant una actuació del grup en el Virgin Festival de Toronto (Canadà), un home que arribava des de la part de darrere de l’escenari el va empentar. El músic va caure de cap, amb la guitarra a l’estomac, sobre els monitors instal·lats sobre l’escenari. Al següent vídeo es veu com Gallagher s’alça amb evidents signes de dolor. També es pot veure com el germà, Liam, intenta donar un cop de puny a l’agressor... sense èxit! Oasis va poder continuar amb el concert uns minuts després.

Acomiade aquest post tant amable amb Mägo de Oz. Banda insuportable que, víctima dels deliris de grandesa d’alguns dels seus membres, va protagonitzar un penós incident al Viña Rock 2008 celebrat a Paiporta.

Ha estat un plaer...

2008-09-08T23:04:00.007+02:00

Ni Iran, ni George W. Bush, ni Francesc Camps pensant en un nou repte que pose a la Comunitat Valenciana (sic) en el panorama internacional. La nova amenaça per a la seguretat internacional arriba des del subsòl de la frontera que separa França i Suïssa. Allí es troba el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC en les seues sigles en anglès), el més gran accelerador de partícules del món.

El pròxim dimecres 10 de setembre, aquest enorme tub d’assaig, que ha costat més de 4.000 milions d’euros, simularà el naixement de l’univers amb la reproducció de les condicions que es van donar just després del Big Bang. Per tal d’aconseguir-ho, es llançaran protons en direccions oposades a la velocitat de la llum. Durant el procés, el nucli del LHC assolirà una temperatura de 271 graus sota zero. L’any 2004, el programa Redes explicava com funcionen els acceleradors de partícules...

Però no tots els científics es mostren favorables a l’experiment. El vienès Markus Goritschnig ha coordinat un moviment contrari a l’accelerador de partícules. Fins i tot, es va presentar una petició davant del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg per tal de demanar la suspensió de l’activitat del LHC. La seua demanda es basava en la teoria que l’experiment pot suposar una greu amenaça per a la Humanitat. Aquestos científics diuen que la col·lisió de partícules podria provocar l’aparició de xicotets forats negres que acabarien engolint la Terra. Seria, supose, com desaparèixer pel forat del vàter. Aquí teniu una visió irònica de la catàstrofe... (gens científica!)

D’aquesta manera, investigar un dels majors enigmes de la Humanitat -el seu origen- ens pot privar de saber la resposta a incògnites molt importants. Per exemple, assassinaran Barack Obama abans de les eleccions nord-americanes? O, coneixerà el País Valencià del Segle XXI un president que no siga del PP? I, per últim, Schuster i Guardiola es menjaran aquest any els torrons a les seues respectives banquetes?

Per si de cas, ha estat un plaer... Besadetes!

Els avis del rock dur

2008-09-03T21:21:00.006+02:00

Sí... són Beavis & Butt-Head. I no em demaneu que els identifique. Tampoc sé qui és Andy i qui és Lucas, malgrat que pense que sempre els posen en el mateix ordre per tal de poder distingir-los. Aquesta sèrie, que la MTV emprava per tal de donar una imatge més “gamberra”, va ser una de les primeres on els dibuixos animats feien i deien barbaritats. Després hem gaudit dels Simpson, dels habitants de South Park i del millor pare de família, Peter Griffin (sense cap mena de dubte!).

D’aquella sèrie sols recorde dues coses: els estúpids sons guturals que emetien els protagonistes principals i les seues samarretes adornades amb els noms d’AC/DC i Metallica. I, senyors i senyores, aquí és on volia anar a parar. El cas és que ambdues bandes editaran nou material en els propers mesos després d’anys de silenci discogràfic.

Els primers en publicar noves composicions seran els nord-americans Metallica. El disc s’anomenarà Death Magnetic i, segons diuen les notes de promoció i/o publicitat, significa un retorn al so primigeni de la banda. El cas és que els californians ja feia temps que en els seus directes obviaven àlbums com Load o Reload -sols empraven "Fuel" per tal de disparar focs d’artifici- i interpretaven peces clàssiques de Master of Puppets o And Justice For All. Es més, l’últim cop que els vaig veure –a finals del mes de maig a Getafe- no tocaren ni una sola cançó del darrer treball, St. Anger, publicat ja fa més de cinc anys. Aquí teniu el vídeo del primer single, “The Day That Never Comes”, per tal que us feu una idea. El missatge que transmet (els perills de la guerra; la diversitat cultural; etc.) em sembla molt simple, però també és veritat que criticar determinades coses als Estats Units no és fàcil. Per cert, penseu que James Hetfield, Lars Ulrich, Kirk Hammet i Robert Trujillo votaran Barack Obama?

Feia molt de temps que no teníem notícies dels australians AC/DC. Van editar Stiff Upper Lip en l’any 2000 i van fer una gira mundial. Després es va fer el silenci, excepte en els fòrums d’internet i en la premsa musical, els quals anaven plens d’especulacions i rumors sobre les activitats de la banda. Però, ho hem d’assumir... els membres d’AC/DC estan majors. Brian Johnson, el cantant (per defunció del gran macarra Bon Scott), està prop dels 62 anys. El GUITARRISTA Angus Young, el més jove, acaba de complir els 53 i ha patit diversos problemes als genolls. Sols diré que, fa set anys, el Palau Sant Jordi de Barcelona va veure (i jo també) com Angus feia el ball de la “cucaracha” –donant voltes en el terra, picant de peus, mentre tocava un solo– amb l’ajuda d’una plataforma mecanitzada. Let’s Rock!

Black Ice és el títol triat per al nou treball d’AC/DC. Malgrat això, l’anunci més important i esperat és que faran un tour i que arribarà a Europa a l’any 2009 (tranquils, encara no se saben les dates exactes). Mentre els esperem, i imaginant que estem al carrer AC/DC de Leganés, podem escoltar el single d’avançament de l’àlbum: “Rock’N Roll Train”.

Els pirates de la lliga

2008-09-01T17:38:00.006+02:00

- Què tal les vacances?
- Curtes... com sempre!

Aquesta pot ser una de les converses més repetides avui a oficines, tendes, tallers i quioscos. La gent treballadora portava dies preparant-se per tal de tornar a l’activitat normal, aquella que permet pagar la hipoteca, les factures i la compra en el supermercat. A més, els currantes hauran de superar altres obstacles com són la síndrome postvacacional (quin invent!), les crisis sentimentals (es diu que les separacions augmenten després de l’estiu) i les noves esbroncades dels jefes.

La meva condició d’estudiant, potser momentània, em permet ocupar-me d’altres assumptes... almenys fins al començament del curs. I, quan arriba el mes de setembre, és el moment de recuperar la febre pel futbol, tant si eres aficionat -per tal de gaudir dels partits- com si no -per tal de maleir les cadenes de televisió-. L’Eurocopa queda lluny (felicitats als aficionats de la selecció espanyola, pel triomf i pel bon joc de l’equip) i el futbol olímpic és una farsa. Però com la primera jornada no ha estat favorable per al meu estimat Barça, malgrat la derrota balsàmica de l’etern rival, em dedicaré a parlar d’un altre equip: els alemanys del FC St. Pauli.

És aquest un equip de la ciutat portuària d’Hamburg que milita a la segona divisió de la Bundesliga. La seua fundació oficial data del 15 de maig de 1910, malgrat que el districte de Sankt Pauli ja havia gaudit d’alguns partits abans de la seua constitució. No es pot dir que l’entitat siga famosa pels seus èxits esportius (ha participat en set ocasions en la primera divisió, l’última en la temporada 2001-02), però allò que ha fet que el St. Pauli siga un dels equips amb més seguidors a Alemanya -més d’onze milions de simpatitzants- i a l’estranger -més de 100 penyes- és la filosofia del club i dels aficionats.

El Millerntor-Stadion, la llar del club, es troba molt prop del carrer Reeperbahn, artèria principal del barri xinès d’Hamburg. Amb el temps, i com passa a tantes altres ciutats, el barri ha acabat acollint els estrats més dèbils de la societat, immigrants, okupes, llibertaris i altra fauna “antisistema”. Tots ells van acabar ocupant les grades de l’estadi. Per exemple, més de 15.000 persones s’aplegaven al camp per veure les evolucions de l’equip quan aquest estava a la tercera divisió alemanya. Però, a més d’animar a l’equip, els seguidors van transmetre a l’entitat unes idees polítiques i socials determinades. Un poc d'història...

A la dècada dels 80, mentre els dirigents de grups neonazis volien fer servir el futbol per tal de propagar l’odi, el FC St. Pauli es va declarar oficialment antifeixista, antirracista, antisexista i antihomòfob. L’any 2002, el club va haver de retirar els anuncis de la revista Maxim per les seues imatges sexistes. A més, col·labora amb organitzacions solidàries i humanitàries com “Viva con agua”, que ha portat aigua potable a col·legis de Cuba i a localitats de països com Etiòpia, Benín, Ruanda, Madagascar, Nicaragua, Tajikistan i Cambotja.

En el terreny futbolístic, poques setmanes abans de la celebració del Mundial d’Alemanya, el Millerntor-Stadion va acollir la primera edició de la Wild Cup 2006 organitzada per la Federació Internacional de Futbol Independent (FIFI). Hi van participar seleccions no reconegudes per la totpoderosa FIFA, com Gibraltar, Grenlàndia, Tibet, Zanzíbar i la proclamada República de Sankt Pauli. L’equip guanyador fou la República Turca del Nord de Xipre (que sols compta amb el reconeixement de Turquia).

Per cert, intèrprets de música com Turbonegro, Die Toten Hosen o Andrew Eldritch (cantant de The Sisters of Mercy) han declarat la seua admiració pel club. I, atenció, quan l’equip rival i el FC Sankt Pauli surten a la gespa del Millerntor-Stadion, el públic vibra al ritme de “Hell’s Bells” (Les campanes de l’infern) d’AC/DC. Mireu quina cara posaven Oliver Kahn, Michael Ballack i altres jugadors del Bayern de Munic quan van visitar Hamburg l’any 2006 per tal de jugar una eliminatòria de Copa.

No perdre-se’n ni una... o quasi (II)

2008-07-25T11:32:00.005+02:00

Trobar una persona nascuda a Catalunya a la ciutat de Barcelona és una missió complicada. I, que conste, no em sembla ni bé ni malament... em limite a constatar una impressió personal. D’altra banda, i açò sí em preocupa, fer una comanda en català en un restaurant normalet és quasi impossible. Repetesc coses ja conegudes: la immigració ens planteja molts reptes, però provoca un impacte brutal sobre les cultures minoritàries (o minoritzades) com la catalana. Per aquest motiu, quan algú us telefone des de la redacció de El Mundo, posem per cas, per tal de demanar-vos suport al batejat com “Manifiesto por la lengua común” (l’esperanto?), justificant-se en la suposada imposició del català o de l’èuscar, pregunteu al vostre interlocutor si alguna vegada ha passejat per les Rambles de Barcelona o pel carrer Zuloaga d'Hondarribia i ha tingut algun problema per fer-se entendre. Tot seguit, podeu fer com el Senyor Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, i adherir-se a l'esmentat manifest sense haver-lo llegit abans. Però això són figues d'un altre paner... avui volia parlar de música i cultura, no de política.

Gaudir d’un bon concert, la millor prova d’amor a la música, és relativament fàcil si vius a Barcelona (o rodalies)... i tens la cartera plena. En una mateixa setmana, del 14 al 20 de juliol, la Ciutat Comtal va acollir les actuacions d’Erykah Badu, Tom Waits (dos dies), Loreena McKennitt, Son de la Frontera, Bruce Springsteen (2 dies), el festival Summercase i desenes de concerts de jazz i música clàssica d’intèrprets menys coneguts.

La cantant Erykah Badu va debutar l’any 1997 amb el disc Baduizm. Singles com “On & On”, “Next Lifetime” i “Apple Tree” fusionaven la tradició del jazz amb el rhythm & blues més modern... fins i tot amb el hip hop. La crítica musical, sempre delerosa de trobar noves deesses, va comparar la seua veu amb la de Billie Holiday... quin coratge! La intèrpret texana és bona, però no s’ha criat en bordells ni ha viscut enganxada a l’heroïna com Lady Day. Aquestes són circumstàncies que et destrossen la vida, però que et fan cantar i sentir la música d’una altra manera... si no et maten abans. Malgrat que el concert es va celebrar en l’anomenat Espacio Movistar, un recinte dissenyat per ser un aparador de telèfons mòbils i no un auditori, Badu va repassar amb solvència i molt de ritme els diferents estils de la música negra (soul, funk, reggae,...), sense oblidar les seves arrels: el continent africà. Us recomane aquest vídeo, “Honey”, on les persones més familiaritzades amb els sons negres podran comprovar com, en cinc minuts, es pot retre homenatge a figures com Funkadelic, Eric B & Rakim, Ohio Players, Minnie Riperton o De La Soul amb caràtules de vinils animades. Mira quina gràcia!

De moment, Tom Waits i Bruce Springsteen hauran d’esperar el seu torn. Cristina, paciència!

No perdre-se’n ni una... o quasi (I)

2008-07-22T14:22:00.004+02:00

Un amic em va dir una vegada que el meu subconscient m’obligava a estar a tot arreu, que no podia deixar escapar cap concert ni festival. M’ho va amollar com si res... però tenia tota la raó.

Els últims deu dies han estat una bogeria i, per això, la meua absència en aquest bloc.

Vaig començar a carregar quilòmetres el divendres 11 de juliol. Destí: Saragossa. Excusa: el Metalway Festival, amb Slayer i Iron Maiden, que s’havia de celebrar el dissabte 12. Mai he estat un seguidor del grup de Steve Harris i Bruce Dickinson. Al meu parer, són un dels màxims representants del heavy cridaner, aquell en el qual els cantants s’apreten bé els ous per tal d’arribar a les notes més altes. Malgrat aquest fet, l’espectacle en directe dels britànics sempre ha tingut bona crítica. Però, al final, com diuen en castellà, “nuestro gozo en un pozo”. Una pluja, carregada d’aigua i pedra, feia malbé les instal·lacions i obligava a suspendre el festival. Així i tot, la festa estava assegurada gràcies a un amfitrió de luxe (Antonio) i una “cuadrilla” d’alta graduació.

Per cert, com passa en els grans esdeveniments (recordeu Barcelona 92), l’Expo de l’aigua també ha convertit en sospitosos als ciutadans i visitants de la ciutat. Poc després de les dues de la matinada, una lletera de la Policia Nacional feia guàrdia a les portes del Trilogy, un dels pocs locals de música heavy que queden a la capital “maña”. Sempre s’agraeix l’interès i la preocupació, però no necessitem guardaespatlles... no tenim por de l’obscuritat!

Propera parada: Barcelona... Erykah Badu, Tom Waits i Bruce Springsteen.

¡Rebeldes de cuero vibran sin cesar, melenas al viento, tachas y metal!

2008-07-10T10:37:00.001+02:00

Aquest home amb cara de no haver trencat mai un plat és Chuck Klosterman. És un periodista nord-americà que llegim tots aquells que volem fer-nos els guais. L’únic llibre que ha publicat a l’Estat espanyol és “Pégate un tiro para sobrevivir: un viaje personal por la América de los mitos”. En teoria, l’autor va recórrer més de 10000 quilòmetres per les carreteres dels Estats Units per tal de visitar els llocs tràgics de la història del rock. Entre ells, els punts on es van estavellar els avions on viatjaven Buddy Holly (en companyia de Ritchie Valens i Big Bopper) i Lynyrd Skynyrd; l’escenari on van morir més de 90 persones durant l’actuació de Great White; i el bany on, segons la història oficial, va desaparèixer Elvis Presley.

El plantejament és, alhora, interessant i sòrdid i pretén demostrar una de les grans màximes de la indústria de l’entreteniment: res millor que un cadàver per tal de catapultar la carrera d’un intèrpret en declivi. Malgrat això, el llibre es perd en les cabòries sentimentals de l’autor, incapaç, pobret, de decidir quina de les tres dones que li furten hores de son és la idònia per tal de mantenir una relació sentimental.

De tant en tant, però, Klosterman amolla perles interessants. Una d’aquestes reflexions gira al voltant de Led Zeppelin, la banda més popular del rock (per davant dels Beatles i els Rolling Stones) segons l’autor. Un amic, un altre guai, sempre recorda la frase que justifica aquesta idea: “tota persona nascuda després de 1958 passa al menys un període transitori en la seua vida durant el qual creu que Led Zeppelin és l’única banda bona que mai ha existit; i no hi ha cap altre grup de rock capaç de generar aquesta experiència”. Serà per això que, en el moment d’escollir quin disc escoltar, un 80% de les vegades agafe un àlbum de Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham.

Tot aquest rotllo, molt pensat i amb aires d’intel·lectualitat, em serveix per tal de presentar-vos a una banda irlandesa anomenada The Answer. Fou el guitarrista Paul Mahon, amb 18 anys, qui va formar el grup en el 2000. L’acompanyen Cormac Neeson (veus), Micky Waters (baix) i James Heatley (bateria). El seu àlbum de debut, Rise, es va publicar el juny de 2006. En aquest moment, el quartet enregistra les cançons del segon disc. ROCK & ROLL!

Ai, mare, quin compromís! (i II)

2008-07-09T13:09:00.005+02:00

Per tal de reprendre la història, cal tenir en compte la composició del grup del Compromís a les Corts. Dels set escons, dos corresponen a diputats del Bloc (Enric Morera i Josep Maria Panyella) i, la resta, a Esquerra Unida (Glòria Marcos, Lluís Torró, Marina Albiol, Mònica Oltra i Mireia Mollà). Però EU és, segons els seus estatuts, una organització plural i permet l’existència de corrents interns. Així, cal esmentar que Oltra i Mollà pertanyien a Esquerra i País, la vessant més nacionalista del partit.

El primer conflicte va arribar ben prompte. El parlament valencià elegeix, mitjançant un sistema de quotes, als membres del consell d’administració de Ràdio Televisió Valenciana. Aquest és un organisme totalment inútil, controlat i dirigit pels càrrecs designats pel PP, però els seus membres tenen dret a dietes i, els partits als quals representen, s’emporten una part dels diners. Enlloc d’aprofitar l’avinentesa per a fer una denúncia de la manipulació d’aquest ens públic i deixar la cadira buida, el Compromís s’hi va abocar a la caça d’un candidat.

El protocol de funcionament de la coalició estipulava que aquesta seria una decisió que prendria Esquerra Unida i que la resta haurien de votar favorablement. Glòria Marcos, coordinadora d’EU en aquell moment, va pensar que Amadeu Sanchis (que comptava amb el mèrit d’haver deixat al partit sense representació municipal a la ciutat de València) seria un bon conseller. Però Esquerra i País, malgrat ser part d’EU, no pensava el mateix i es va alinear amb el Bloc a l’hora de proposar Rafa Xambó, professor de sociologia de la comunicació a la Universitat de València, com a candidat. Segons sembla, Marcos no va permetre que el grup parlamentari debatés sobre aquesta qüestió. D’altra banda, Oltra i Mollà van decidir obviar la disciplina interna d’Esquerra Unida. Es justificaven dient que eren diputades del Compromís, no d’EU. Aquest és un argument romàntic, però fal•laç perquè ningú pot tenir el carnet del Compromís. El Bloc, “a la chita callando”, burxava en les ferides internes del partit de Llamazares. Finalment, Sanchis era elegit... gràcies als vots de PP i PSOE.

I, des d’aquell moment, les coses han anat de mal en pitjor. Després d’un judici sumaríssim, Oltra i Mollà van ser expulsades d’EU. Totes dues van encapçalar el naixement d’Iniciativa del Poble Valencià, que es va presentar per primera vegada a les eleccions generals del maig de 2008. Alguns van considerar que aquella cita electoral serviria per tal d'esbrinar qui prenia les regnes de l’esquerra al País Valencià. Però, el tsunami bipartidista ho va ensorrar tot. Si Esquerra Unida (74.405 vots, el 2,73% dels sufragis) es dóna per satisfeta doblant els resultats d’Iniciativa-Bloc (29.760, l’1,09%), que s’ho facen mirar.

L’últim episodi és encara més trist. Morera, Panyella, Oltra i Mollà han decidit expulsar Glòria Marcos, qui fou cap de llista del Compromís, del grup parlamentari. Diuen que va per lliure i presenta iniciatives sense consultar a la resta. Curiosament, Albiol i Torró també signen els documents de Marcos, però ells podran continuar. La reacció és de pati de col·legi: EU trenca relacions amb el Bloc. Està per veure si es tracta d’un “cese temporal de la convivencia matrimonial” (Casa Real Española dixit). Com sempre, porca misèria, els partits perden el temps en lluites per les exigües quotes de poder que ocupen i maregen als ciutadans amb picabaralles personals.

Mentrestant, PP i PSOE contemplen l’espectacle. Els primers vigilen el corral instal•lats al seu cadafal, amb la tranquil•litat que atorguen més d’un milió de vots, la manipulació dels informatius de Canal 9, el Gran Premi de Fórmula 1 i les fotos del President Camps amb Villa, Silva, Senna i altres membres de La Roja. Els socialistes s’ho miren amb la granera a la mà, conscients de que l’esclafit deixarà unes engrunes ben sucoses en forma de vot útil.

I, d’aquesta manera, la representació política de l’esquerra crítica i de la consciència nacional del País Valencià ha entrat en estat de coma. Si no passa res abans, el malalt romandrà amb respiració assistida fins a les properes eleccions autonòmiques. Aquell serà el moment en el qual es procedirà a desendollar la màquina que manté el cos en vida. El senyor Font de Mora, actual Conseller d’Educació, però titulat en medicina forense, ja prepara el certificat de defunció. I el signarà, sense cap mena de dubte, amb un somriure als llavis.

Ai, mare, quin compromís! (I)

2008-07-08T23:23:00.004+02:00

Pare, ho confesse: jo vaig confiar en el Compromís pel País Valencià. Potser no ho recorda, però fou aquella coalició formada per partits nacionalistes i situats a l’esquerra del PSOE que es va presentar a les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007. Allí estaven Esquerra Unida, el Bloc, Els Verds del País Valencià, Izquierda Republicana i Els Verds Esquerra Ecologista... Era una saborosa amanida de sigles, noms... i, ara me n’adone, egos més grans que un campanar!

Els va costar arribar a un acord. Ja es sap... algunes persones encara veuen amb mals ulls als “comunistes” i se’ls miren dues vegades per tal de comprovar que no tinguen banyes i cua com el dimoni. També es cert que els seguidors més ortodoxos de Marx, Engels i Lenin -que “haberlos, haylos”- han de tancar els ulls i tapar-se bé el nas abans de botar-se el precepte de l’internacionalisme. A més, el brou era més difícil de pair si es tenia en compte que el Bloc sempre havia mantingut bones relacions, fins i tot coalicions electorals, amb Convergència i Unió. Malgrat les circumstàncies adverses, els dirigents de les formacions esmentades van fer un esforç per tal de signar el pacte, sobretot després de la manifestació del 25 d’abril de 2006. Aquell dia, Glòria Marcos, Enric Morera i d’altres van passejar pels carrers de València mentre milers de persones demanaven “UNITAT!”.

La campanya electoral va mostrar signes preocupants. El Compromís es presentava a les Corts valencianes, però no a les eleccions municipals (amb algunes excepcions). Per tant, el candidat d’Esquerra Unida a la batllia d’Alacant havia de disputar-se els vots amb el cap de llista del Bloc, però tots dos havien de fer actes conjunts per a les eleccions a la Generalitat. Sí... un desgavell! Una altra mostra: durant l’acte central de la coalició, celebrat a València, Amadeu Sanchis, cap de llista d’EU a l’ajuntament del Cap i Casal, es va dirigir als assistents. Entre l’audiència es trobaven, és de suposar, militants del Bloc. Però, vés per on, els nacionalistes havien decidit integrar-se en la llista municipal del PSOE, encapçalada per Carmen Alborch (una operació de màrqueting polític que mereix capítol apart).

Els resultats van ser catastròfics. No tant per l’escassa representació aconseguida per la coalició (195.116 vots, un 8,14% y 7 escons), sinó per la majoria absoluta, i en van tres consecutives, del Partido Popular (amb un 53,27% dels sufragis). Altres partits que van ser convidats a formar part del Compromís, com Esquerra Republicana del País Valencià, van decidir concórrer en solitari... amb resultats testimonials (11.686 vots, el 0,49%).

Poc després es produïa la desfeta total. Fou quan les hòsties van començar a caure a tort i a dret...

Fent-se el guais

2008-07-07T15:25:00.004+02:00

Gràcies als amics, coneguts i familiars, aquest bloc adquireix, poc a poc, un aspecte respectable. Llegeixen i deixen comentaris i, en ocasions, aporten material per tal de pujar el nivell i el to intel·lectual de tot plegat. És el cas del post d’avui, amb el qual us recomane una visita a l’exposició que la Galeria Alba Cabrera de València (C/ Padilla, 5) inaugurarà el pròxim dijous 10 de juliol a les 20 hores. El soterrani del local acollirà obres de l’artista multidisciplinar (quina paraula més estimulant!) Antonio Saura.

De segur que Cristina no tindrà cap problema si cite el seu comentari...
“Es una expo muy buena y aunque es solo gráfica, para mi hay un modesto resumen de sus mejores años que fueron el final de los 70 que es cuando ya el uso exclusivo del blanco y el negro lo tiene olvidado y empieza a trabajar solo en papel, investigando mucho en las litografías sobre cinc, mezclas de aguafuerte, litografías y fototipos, etc; hasta el final también de los 80; sus crucifixiones, sus cocktail-party más coloristas, la serie de la poste central, sus atípicos aforismos...”
Quin nivell! Jo no ho podria haver explicat millor...

Ja esteu avisats. Art, vi i aire condicionat gratuïts per a la vesprada d'un dijous de juliol!
Us espere amb una actitud capficada, davant d’un dels quadres, amb els dits a la barbeta i amb aquells ulls que posàvem quan, fa un temps, intentàvem descodificar el senyal del Canal Plus... per tal de veure el futbol! (malpensats!).

Per molts anys... a tu també!

2008-06-24T16:56:00.003+02:00

És el dia de desfermar la meua passió futbolística per tal de felicitar a Lionel Messi. Un jove nascut a Rosario (Argentina) el 24 de juny de 1987. Per tant, avui fa 21 anys. Criat en els camps de La Masia, és un dels (pocs) jugadors que encara transmeten il·lusió als seguidors del Barça.

Per tal de celebrar-ho, un vídeo sols recomanat per a les persones que s’estimen el futbol...

Sarkozy, el semental

2008-06-23T23:10:00.002+02:00

Quina cua...

2008-06-22T12:23:00.002+02:00

N.E.R.D. (“No One Ever Really Dies”) és la banda formada per Shay, Chad Hugo i Pharell Williams. Els dos últims estaven cridats a ser grans intèrprets i productors de hip hop amb el projecte The Neptunes, però s’han quedat a mig camí.

N.E.R.D. acaba d’editar el seu tercer disc, Seeing Sounds, mitjançant Interscope. Actualment, el segell és una subsidiària d'Universal i amb participació de Justin Timberlake, però en els seus orígens va tenir tractes amb Death Row, la discogràfica responsable del fenomen gangsta rap.

Feia temps que els havia perdut la pista (massa cotxes de luxe, dones amb curvatures impossibles i joies), però presenten el disc amb un single contundent i graciós. Musicalment no són una meravella, però m'han recordat als primers Beastie Boys. En aquest vídeo t’expliquen què passa en la cua del bany de les dones. Està clar que no poden fer el mateix respecte al vàter dels homes... ells tenen un reservat per tal de fer certes coses.

Els Emmy de la música en valencià

2008-06-21T14:23:00.005+02:00

La setmana passada es van entregar els Premis Ovidi Montllor de Música 2008. El jurat dels guardons va haver de triar entre 70 propostes musicals. Deixe constància del palmarès dels Premis d’aquest certamen organitzat pel Col•lectiu de Cantants i Músics en Valencià.

Millor disc de folk - Miquel Gil: Eixos

Millor disc de cançó d’autor - Pau Alabajos: Teoria del Caos

Millor disc de pop-rock - Orxata Sound System: 1.0

Millor cançó - Clara Andrés: “Dies i dies” (Dies i dies)

Millor lletra - Remigi Palmero: “He de seguir” (Sense comentaris)

Millors arranjaments i orquestració - Clara Andrés: “Dies i dies”

Premi SGAE - Si+No

Premi Escola Valenciana – Neuròtics

Premi Muixaranga (Atorgat per votació popular pels lectors de L’Avanç) – Bakanal

Jo pense que falta una categoria dedicada al millor vídeo musical en valencià. No tinc cap dubte sobre qui hauria de ser el guanyador. Els genials Ovidi Twins i el seu himne dedicat a la Copa de l'Amèrica. Bestial!

Què vénen, què vénen!

2008-06-20T09:00:00.000+02:00

El títol d’aquest post em serveix per tal de recordar un dels lemes que vaig escoltar durant una de les meues primeres manifestacions... fa més de vint-i-cinc anys. Eren mobilitzacions on es repetia “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia!” i a les quals assistien persones que ara són professors d’universitat, diputats i senadors i, de segur, algun que altre Delegat del Govern.

La gent començava a cridar allò de “què vénen, què vénen!”, ho repetien augmentant progressivament el to de veu, i acabaven tirats per terra, simulant que un escamot de policies (els grisos) o un grup de feixistes els havia apallissat. Jo era un xiquet i, la veritat, em feia molta gràcia veure tant de hippie escampat per la calçada.

Avui mateix, València esdevé centre de l’actualitat política estatal. 2500 compromissaris del Partido Popular arriben a la ciutat per tal de celebrar el 16è Congrés de la formació que presideix, de moment, Mariano Rajoy. L’alcaldessa, Rita Barberà, ho ha tornat a aconseguir: el Cap i Casal, de nou, en primer pla. Això sí, els populars sembla que han fallat a l’hora d’elegir el lema del conclave: “Crecemos juntos”. De segur que María San Gil té una altra idea, però...

Qualsevol lector d’aquest bloc que no em conega personalment (si es dóna el cas), podrà intuir que no sent cap simpatia vers el PP. Una justificació? Ja em perdonareu, però són tants els motius que necessitaria hores per tal d’explicar-ho. Així, és possible que algú pense que la crisis dels populars ha estat un motiu d’alegria per a mi... tot el contrari!

El PP no va digerir la derrota del 2004. Els dirigents del partit pensaven que no s’ho mereixien (no recordaven la prepotent legislatura de la majoria absoluta d’Aznar) i que el triomf de ZP era fruit dels atemptats de l’11-M (obviaven la pèssima gestió dels esdeveniments posteriors). D’aquesta manera, i durant quatre anys, Acebes, Zaplana, Mayor Oreja i tants d’altres van actuar amb rancúnia, odi i malícia. I, al mateix temps, es van oblidar de quelcom fonamental després d’una derrota: analitzar seriosament les seues causes.

Ara, després de les eleccions de març de 2008, no volen caure en el mateix error. Han deixat la bilis i el fel, desfent-se de personatges del passat, per tal de fer funcionar les neurones. És clar, això molesta als més conservadors i a les persones que, des de fora del PP, el volen controlar (Federico Jiménez Losantos, Pedro J. Ramírez i altres).

Es tracta, un cop més, de fer el viatge al centre per tal de guanyar les eleccions. Aquest plantejament es basa en la sociologia i en la posició, centrada políticament, de la gran majoria de la població espanyola. Tony Blair va fer el mateix gràcies a les teories de la Tercera Via d’Anthony Giddens. En el cas del PP, el sociòleg s’anomena Pedro Arriola i és el marit de Celia Villalobos.

En resum... l’anomenada crisi del PP, enlloc d’allunyar-los del poder, els apropa. I això, ja em podeu creure, no em fa cap gràcia.

¡Ya están aquí!

Anem de bolo!

2008-06-19T16:31:00.007+02:00

El cap de setmana passat, 13 i 14 de juliol, es va celebrar una nova edició del festival MIMED de Mislata. Es tracta d’un esdeveniment de gust eclèctic, per on han passat intèrprets tan diferents com Fangoria, Seguridad Social, Rosendo, Bunbury, Loquillo y Trogloditas o Los Planetas. Aquest any el cartell oscil·lava entre el pop de La Casa Azul i Sr. Chinarro i els sons més contundents de The Right Ons i The BellRays.

No sé com s’ho fan, però els municipis de la comarca de l’Horta acostumen a tenir propostes musicals molt més interessants que el Cap i Casal. Burjassot i el 10dB (per on han passat des de Sepultura fins a Franco Battiato), Alaquàs i el FRA (amb The Charlatans i Maxïmo Park en 2007), o Manises amb el seu Ceràmic (el proper dia 12 amb Lori Meyers i Cooper, entre d’altres) no admeten comparació amb la Fira de Juliol, on es paguen entrades molt cares (no oblidem que són espectacles de l’Ajuntament) per veure velles glòries, com Gloria Gaynor, Boney M o Adamo.

Tornant al MIMED... jo hi vaig estar el divendres, dia en el qual tancava el cartell un grup de xicones britàniques, The Pipettes. Confesse que no havia escoltat mai el seu nom ni la seua música... i, la veritat, em van deixar bocabadat. Martha & The Vandellas, The Shangri-Las o The Ronettes (la col·lecció de cassettes de les quals et volia fer empassar Siniestro Total en aquella mítica “Bailaré sobre tu tumba”) van ser les màximes representants del grups vocals femenins de la dècada dels 60, sempre de la mà de productors com Phil Spector o Shadow Morton. Doncs bé, The Pipettes tracten de fer el mateix (el “manifest artístic” que signen a la seua pàgina web està ple de referències a Spector) amb coreografies incloses. Podeu fer-vos una idea amb aquest vídeo (de baixa qualitat), enregistrat amb una càmera fotogràfica.

L’amic d’una amiga em deia que l’actuació l’havia decebut. “El disc està molt bé”, aclaria. Vet aquí el problema. L’àlbum ha de sonar bé (la tecnologia fa miracles), però un músic ha de demostrar la seua qualitat en directe. Si no pot, buscarà altres mecanismes per tal de vendre’s, ja siga mitjançant una cara bonica, un suposat missatge polític o imitant els balls de la pel·lícula Grease.

També és cert que, després de veure i escoltar a Lisa Kekaula i The BellRays, qualsevol cosa sona a cançó de bressol.

He-Man & The Masters of the Universe

2008-06-14T21:11:00.002+02:00

Interpreta l'actualitat amb el Photoshop

2008-06-13T10:01:00.010+02:00

Política estatalLa vaga de transportistes, a més de deixar-me sense paper higiènic, ha provocat diverses batalles en una guerra que podríem anomenar “Pobres contra pobres”.
Un dels més greus es va produir el dimarts passat, quan uns desconeguts van calar foc a una flota de vehicles estacionats en un polígon industrial de Sant Isidre d’Albatera (Alacant). Un camioner va patir cremades de segon i tercer grau en el 25% del seu cos. L’home, que es recupera en un hospital de Màlaga, ha declarat que pateix “més dolor psicològic que físic”.
Tampoc no es poden oblidar els efectes que la vaga ha tingut en llauradors (la fruita es podreix) i ramaders (es llança la llet pel clavegueram de les granges), així com en el subministrament a les empreses. D’aquesta manera, companyies com Ford (3000 treballadors), Seat (quasi 9000) o Renault (prop de 1500) han anunciat expedients de regulació d’ocupació temporals. Potser la vaga serveix d'argument per fer altres coses...

Política internacionalEl primer ministre britànic, Gordon Brown, ha aconseguit aprovar que els sospitosos de terrorisme puguen estar detinguts durant 42 dies sense càrrecs. L’anomenada lluita contra el terror ho justifica tot, fins i tot la vulneració dels principis fonamentals de justícia i de protecció dels drets humans. Segons Amnistia Internacional, “els fiscals sols hauran de persuadir al jutge sobre l’existència de motius raonables per tal de creure que l’ampliació del període de reclusió és necessària per a la investigació i que aquesta s’està realitzant amb una rapidesa raonable”.

CulturaRadiohead va actuar ahir en el festival Daydream de Barcelona. Era l’única actuació de la banda de Thom Yorke a l’estat espanyol. Cal dir que la seua contractació, per part de l’empresa Sinnamon, ha obert una guerra fratricida amb la resta de festivals. Els responsables d’esdeveniments com el FIB, Primavera Sound o Sónar acusen a la citada productora d’unflar els catxets dels artistes. "Björk en Alemania puede cobrar doscientos mil euros y aquí cuatrocientos cincuenta mil o medio millón" (José Morán, responsable del FIB, en Rockdelux).

Esports¿Podemos? ¿Oremos? Després del primer partit de l’Eurocopa, l’eufòria es desferma entre els aficionats de la selecció espanyola. L’equip de Luis Aragonés va jugar bé, però els contrincants van donar moltes facilitats. Ja veurem què passa quan arriben els temuts quarts de final... Això sí, a mi La Roja... ni fu ni fa, però declare la meua admiració pel suec Henrik Larsson!

¡Quina cagada!

2008-06-12T12:06:00.004+02:00

Aquest és el moble del vàter de casa. Com es pot veure, sota la pica es troba el típic armari on es guarden les tovalles, paquets de mocadors i desodorants de recanvi. Doncs bé, al fons i a l’esquerra s’haurien de veure, apilats, estris que no poden faltar en un lloc així: rotllos de paper higiènic... però s’han esgotat aquest matí!

Programes com “España Directo” (de Televisión Española), “Está pasando” (de Tele 5) o “En connexió” (de Canal 9), a més dels informatius de totes les cadenes, van iniciar la setmana passada la campanya del terror. Aquest dilluns començava una vaga de transportistes i el share sempre agraeix que s’atemoresca a l’audiència especulant sobre les conseqüències de l’aturada. Les càmeres visitaven magatzems i supermercats, on la gent feia provisió d’aigua, llet... i paper de vàter!

He de confessar que, en un primer moment, tot em va resultar molt exagerat. Des de fa temps, els mitjans de comunicació semblen capficats en posar la por al cos al personal. Vivim acollonats! Qualsevol succés ens porta a la desfeta econòmica, a un conflicte internacional de dimensions desconegudes... en definitiva, a l’APOCALIPSI!

És cert... puja la inflació, augmenta l’atur, es redueix el creixement econòmic. És a dir, l’economia espanyola està en crisi (la paraula maleïda de Zapatero). I no cal parlar de la situació valenciana, on la totxana ha deixat de ser un objecte de luxe i font de riquesa. Però també és veritat que països del nostre entorn, com Portugal i França, viuen situacions molt semblants. Malgrat que no calga repetir-ho, el problema fonamental és el preu de les matèries primeres.

Els països productors d’or negre, que es neguen a augmentar l’oferta (guerra comercial contra Occident?), i els màxims consumidors, com la Xina i l’Índia, ens han portat a aquesta situació. I com han aconseguit que la merda ens arribe fins al cap, és normal que s’acabe el paper de vàter!

Per favor, si algú té rotllos de sobra que m’ho faça saber. Pagaré bé!

Salvem TV3 (1): Polònia

2008-06-09T14:25:00.007+02:00

La Vanguardia publica avui aquesta nota:
Unos arquitectos catalanes que coincidieron en Ávila con el secretario general del PP, Ángel Acebes, le explicaron el éxito de su personaje en el Polònia de TV3. Acebes, que no conocía el programa, lo comentó después con el portavoz de ERC en el Congreso, Joan Ridao, quien le dijo que no sólo era un personaje muy celebrado, sino que, ante la posibilidad de que pierda su cargo en el PP, el programa puso en marcha la campaña “saveacebes.org”, con web propia, para recoger apoyos a su continuidad, a lo que Acebes apostilló: “Pues ya ves, no lo han conseguido”.

La nova ofensiva de la Generalitat Valenciana contra les emissions de TV3, amb l’objectiu de tancar els repetidors de Perenxisa, Alginet i la Llosa de Ranes i afonar econòmicament Acció Cultural del País Valencià, es mereix una secció al programa Polònia. És aquest un espai de sàtira política dirigit per Toni Soler, criat a la productora El Terrat d’Andreu Buenafuente, per on passen polítics catalans i espanyols... en versió doblada (per actors). Entre els meus personatges preferits: el Rei d'Espanya (genial Toni Albà!), Franco (l’actor Manel Lucas diu que imitar el dictador és una marcianada) i Ángel Acebes (el pobre Bruno Oro necessitarà sessions de psicoanàlisis).

Per cert, alguns dels parodiats han demostrat tenir sentit de l’humor i han participat en l’enregistrament del programa. Per exemple, els cuiners Ferran Adrià i Carme Ruscalleda.

Malgrat que les comparacions són odioses, les preguntes són obligades: es podria emetre un espai semblant a Canal 9? I, seria possible veure el cara a cara de Francesc Camps amb el seu doble? Es busca actor capaç de fer aquesta heroïcitat...

Ni fam, ni fum, ni fem

2008-06-04T21:31:00.005+02:00

Avui ha mort el sociòleg valencià Josep Vicent Marqués.

Evitaré els elogis hiperbòlics (tan típics quan algú es mor) i les crítiques (que tan de morbo provoquen). Sols recomanaré la lectura del seu llibre País Perplex, editat l’any 1974. Les seues pàgines han servit per tal que milers de valencians se n’adonen d’on vénen.

Deixe aquí les paraules de condol emprades per la Intersindical Valenciana: “Marqués ha estat una figura clau en la lluita per l’alliberament nacional, social i de gènere al País Valencià. També en la defensa del territori davant l’especulació i la seua destrucció. En definitiva, un exemple de persona compromesa amb el seu poble i amb el seu País”.

Bon vent i barca nova!

Fórmula 1 – Natzaret 0

2008-06-02T20:18:00.009+02:00

El barri de Natzaret es mobilitza davant les molèsties que causarà la celebració del Gran Premi d’Europa de Fórmula 1 a la ciutat de València.

Un amic em fa arribar les queixes dels Poblats Marítims:

- El tancament del Pont de les Drassanes obligarà als veïns a caminar diversos kilòmetres.
- El barri patirà sorolls insuportables perjudicials per a la salut.
- Existeix un major risc d’inundacions perquè el circuit envaeix el llit del riu i fa més estreta la sortida d’aigua.
- L’ajuntament vol que els veïns de la zona coneguda com "Cocoteros" paguen una part de la urbanització del circuit després d’incloure les obres en el PAI del Grau.
- Per tal de no perjudicar el circuit, la carretera de la futura Marina discorrerà per Natzaret. D’aquesta manera, amenacen amb enderrocar diversos edificis del carrer Pont de les Drassanes.

Les mobilitzacions ja han començat.

Felicitats, President!

2008-05-08T19:12:00.006+02:00

És ben sabuda l’afició que té el President de la Generalitat Valenciana a estendre la imatge de les nostres terres per tot el món. Si ploreu d’emoció quan escolteu a Francisco entonar l’anomenat Himne Regional, prepareu el mocador abans de llegir els següents titulars:

Desembre de 2005: “El Grupo Llanera muestra en el Parlamento británico su deseo de expansión mundial. La empresa valenciana rubrica el patrocinio al Charlton ante Camps y el ministro inglés de Deportes”(¡olé!)

Maig de 2007: “La 'web' de la F-1 vincula la cita de Valencia a que gane el PP” (¡hurra!)

Abril de 2008: “El Comité de las Regiones aprueba el ‘Informe Camps’ que defiende los trasvases para acabar con la sequía” (¡bravo!)

Doncs bé, de segur que Francesc Camps estarà molt content al saber que ha aconseguit que una de les seues actuacions aparesca en el nou informe de l’organització Reporteros sin Fronteras. L’objectiu d’aquest document és denunciar les amenaces a la llibertat d’expressió.

Copie i pegue:
"El 10 de diciembre de 2007, el Gobierno autónomo de Valencia cerró uno de los tres repetidores del canal regional de Acció Cultural del País Valencia (ACPV), que llevaba 20 años emitiendo para la zona la programación del canal de la televisión pública catalana TV3. Una decisión que fue acompañada de una multa de 300.000 euros a la ACPV por “grave infracción de la Ley de Telecomunicaciones”. Desde el 23 de diciembre de 2005, fecha en que se concedieron las licencias de la televisión digital terrestre, TV3 no dispone de licencia para emitir en Valencia. Desde hace varios meses, Cataluña y la Comunidad Autónoma de Valencia se encuentran en negociaciones para permitir que sus respectivos canales emitan en ambos territorios. Cerca de 500 personas protestaron por el cierre del repetidor, y se manifestaron a favor de la libertad de expresión."

Felicitats, President!

Aneu amb compte...

2008-05-01T13:44:00.004+02:00

Em faig ressò de la nota publicada per Alerta Solidària al voltant de la manifestació celebrada a Alacant per tal de commemorar el 25 d’abril. Diu així... “El dissabte 26 d’abril, mentre la manifestació transcorria per davant del Mercat d’Alacant i girava cap a la plaça de Bous, en la cantonada, des d’un primer pis on onejava la bandera espanyola, un home d’uns seixanta anys apuntava amb una pistola cap als manifestants”.

Al llegir aquesta notícia he recordat els esdeveniments que es van produir en 1977 a la mateixa ciutat. El sis d’octubre d’aquell any, una rajola llançada des d’un edifici de la històrica Plaça dels Cavalls (rebatejada com Plaza de Los Luceros) provocava greus danys a Miquel Grau, militant del Moviment Comunista del País Valencià. Uns dies després, el jove, de 23 anys, moria. L’objecte, que va esdevenir arma homicida, va sortir de les mans d’un simpatitzant d’extrema dreta. Per cert, aquest personatge, que va ser condemnat a 12 anys de presó, sembla que ara és procurador als tribunals de la ciutat de València i rodalies.

Per tal de recordar aquest fet, recomane escoltar la cançó escrita per Al Tall aquí.
“Per cridar: “Vull l’Estatut”, ai! A Miquel Grau assassinaren”.

La Fallera Major de 2008 no sap català... i valencià?

2008-04-29T16:13:00.006+02:00

La Generalitat Valenciana vol que els immigrants que viuen amb nosaltres signen un contracte mitjançant el qual es comprometen a assumir els costums i valors valencians. El programa Problemes Domèstics, emès per Catalunya Ràdio de dilluns a divendres de 12 a 14 hores sota la direcció de Manel Fuentes, va trucar a Gloria Martínez Amigó, Fallera Major de l’any 2008, per tal de conèixer quines són aquestes tradicions. Ella va confessar que no entenia el català. Però, des d’aquí ens preguntem: sap parlar valencià?

Així va anar part de la conversa...
Gloria Martínez (GM): En catalán no te entiendo muy bien. Si me puedes hablar en castellano, mejor.
Manel Fuentes (MF): ¿Quieres que hable en valenciano?
GM: Bueno... si parles en valencià millor perquè en català no t’entenc.
MF: Val. Doncs ho faig en valencià.
GM: Però, bé, va... no passa res, va. Fes-ho en castellà.
MF: Escolta. Com valores la retirada de Zaplana?
Col·laborador: ...la retirà...
GM: Bueno, yo no puedo opinar sobre eso.

Si vols escoltar l'entrevista completa, clica aquí.